28/09/2026
El Museu de les Terres de l’Ebre ha posat en marxa un pla d’actuació integral per protegir les gairebé 5.000 peces del seu fons etnològic. La intervenció s’ha iniciat arran de la detecció i proliferació de fongs en una de les sales de reserva i inclou diferents fases de tractament, neteja i millora de les condicions ambientals, amb l’objectiu de garantir la conservació d’un patrimoni que documenta les formes de vida, les tradicions i les pràctiques socials de les Terres de l’Ebre.
Què passa amb les peces d’un museu quan no estan exposades? Darrere de les sales que visita el públic hi ha les reserves, espais fonamentals per a la conservació, documentació i investigació de les col·leccions. És aquí on es custodien les peces que no formen part de les exposicions i on es duen a terme tasques essencials per garantir que es puguin conservar al llarg del temps.
Al Museu de les Terres de l’Ebre, les reserves custodien gairebé 5.000 peces que formen part d’un dels fons etnològics més importants del territori i amb què el museu treballa des de l’any 1983. La col·lecció permet conèixer les formes de vida i les pràctiques socials de les Terres de l’Ebre i inclou una gran varietat d’objectes: ceràmiques, indumentària i vestits tradicionals, peces relacionades amb els oficis i les festivitats, elements de transport i embarcacions tradicionals, entre d’altres.
La necessitat d’actuar en una de les sales de reserva es va detectar durant una de les revisions periòdiques. En aquell moment es van observar indicis de presència de fongs en algunes peces i, després d’intentar controlar-los amb intervencions puntuals, es va comprovar que proliferaven ràpidament. Davant d’aquesta situació, es va decidir posar en marxa un pla d’actuació integral per intervenir sobre tota la sala.
La proliferació dels fongs està relacionada amb diversos factors ambientals, com una humitat relativa elevada, temperatures altes, una ventilació insuficient i la presència de materials orgànics. Les pluges persistents i l’augment de les temperatures i de la humitat associats al canvi climàtic també plantegen nous reptes per a la conservació preventiva dels museus.
El pla d’actuació s’ha desenvolupat en diferents fases. En primer lloc, s’han realitzat tractaments químics de desinfecció i, posteriorment, s’ha dut a terme la neteja individual de les peces, adaptant el procés a les característiques de cada material. La intervenció ha inclòs una desinfecció mecànica mitjançant aspiració amb filtres HEPA i, en el cas dels objectes més delicats, com els tèxtils, sistemes de microaspiració. Posteriorment, s’ha aplicat una neteja de desinfecció en humit amb una solució hidroalcohòlica.
A més de les peces, també s’ha actuat sobre les estanteries, les parets i altres superfícies de la sala, ja que les espores dels fongs poden quedar presents en diferents elements de l’espai.
Una altra part fonamental del projecte és la millora de les condicions ambientals de la reserva. L’actuació contempla la renovació del sistema de ventilació i renovació de l’aire, una intervenció imprescindible per mantenir unes condicions adequades de temperatura i humitat i garantir que la feina realitzada es pugui mantenir en el temps. El projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La conservació preventiva és especialment important quan es treballa amb patrimoni únic i irrepetible. Tot i que moltes peces poden ser restaurades, cada intervenció implica actuar sobre l’objecte i, per això, és preferible prevenir els danys abans que es produeixin.
A través de les entrevistes amb la directora del Museu de les Terres de l’Ebre i amb una de les restauradores que participa en el projecte, descobrim la feina que hi ha darrere de la conservació de les col·leccions i el paper essencial que tenen les reserves, uns espais habitualment desconeguts pel públic però imprescindibles perquè el patrimoni pugui continuar explicant la història de les Terres de l’Ebre a les generacions futures.
Més informació a: https://www.museuterresebre.cat/